1. Per què és important la valorització de residus?
A Espanya s’estima que es generen aproximadament 138 milions de tones de residus anuals, dels quals solament es recicla prop d’un 15%. Any a any, aquesta xifra va augmentant gràcies a les noves propostes de valorització, la conscienciació de la població, l’enduriment de la normativa sobre aquest tema i al creixement del sector de la gestió de residus.
En aquest post us parlarem sobre la valorització de residus i tot el que implica per a la societat.
2. Què és la valorització de residus?
La valorització de residus és, segons la Directiva 2008/98/CE de residus (modificada per la Directiva (UE) 2018/851), “l’operació el resultat principal de la qual és que el residu serveixi a una finalitat útil en substituir a altres materials que, d’una altra manera, s’haurien utilitzat per a complir una funció particular”.
Aquesta utilitat pot consistir en moltes coses, per exemple, la seva utilització com a combustible o altres maneres de produir energia, la recuperació de materials o substàncies orgàniques, pirolisis, reciclatge de matèries inorgàniques, etc.
Amb tot això es pretén incorporar de nou, en la mesura que sigui possible, al residu en el cicle productiu de l’economia, generant noves matèries primeres.
3. Tipologies de valorització de residus
Valorització material: en aquest cas es tracta de l’obtenció dels materials intrínsecs dels residus mitjançant diferents vies de gestió i de tractament, com ara
Valorització energètica: es coneix com a valorització energètica de residus la seva transformació en energia, sigui aquesta electricitat o calor. La valorització energètica es valora com a opció per als residus no reciclables, perquè si no fos per aquest procés, acabarien en abocadors. A més, la valorització energètica suposa una disminució considerable de les emissions de Co2 derivades de la gestió de residus respecte als abocaments en abocadors controlats a més de minimitzar l’espai destinat a ells.
4. Tots els residus són valoritzables?
Les característiques intrínseques d’un residu determinen els processos als quals pot ser sotmès.
És més, els residus industrials, codificats sota la nomenclatura de la Llista Europeu de Residus (LER), tenen establerts unes vies de gestió preferents depenent de les seves característiques.
Depenent de la seva naturalesa, si és perillós o no perillós, o inert; o presenta una amalgama de residus a causa de la mala segregació, es determina si el residu és valoritzable.
Contra més eficient i exhaustiva sigui la segregació de residus en origen, més fàcil serà aplicar una via de gestió.
5. Qui pot valorar residus?
Els residus com a tal són valoritzables pels diferents agents implicats des de la generació el residu fins a la seva gestió final, però per norma general s’entén que en parlar de valorització de residus ens referim a la gestió que realitza un gestor autoritzat. Però de la mateixa manera pot parlar-se de valorització a una comunitat de veïns que composta els seus residus orgànics domèstics, o a qui reutilitzi materials d’equips rebutjats per a qualsevol fi.
6. D’on venim?
La nostra societat va ser a poc a poc assimilant la segregació de residus i el reciclatge com una tasca de responsabilitat personal, reduint gradualment la quantitat de residu banal. Es parteix d’un obscurantisme que en gran manera no tenia en consideració la valorització com una necessitat i com una oportunitat.
7. Cap a on anem?
S’han codificat totes les vies de valorització i d’eliminació.
L’administració cada vegada té major presència i control sobre la generació de residus i la seva traçabilitat fins a planta gestora.
Tant la societat com el teixit empresarial i industrial estan augmentant gradualment la importància que donen als seus residus.
La creixent necessitat d’aquesta activitat està diversificant l’economia i enfortint un sector fins ara petit.
L’objectiu final de tot el desenvolupament normatiu i cultural de la gestió de residus és essencialment la minimització màxima de l’eliminació i abocament de residus, trobant-los una finalitat útil del tipus que sigui.
