Per poder començar a fer el tractament de les aigües, en primer lloc, hem de tenir clar el tipus d’aigua que tractarem, és a dir, cal saber d’on prové aquestes aigües.
D’ON PROVENEN LES AIGÜES RESIDUALS
Hi ha tres fonts principals d’on s’originen les diferents aigües residuals, on es classifiquen segons el lloc d’origen.
- En primer lloc, trobem les aigües residuals domèstiques
- En segon lloc, trobem les aigües residuals industrials
- En tercer lloc, les aigües de pluja
Amb referència a les aigües residuals domèstiques, podem entrar dos subtipus que provenen de les aigües esmentades: aigües negres (matèria orgànica, que inclou matèria fecal) i aigües grises (matèria orgànica, però no inclou matèria fecal).
ETAPES DEL TRACTAMENT DE LES AIGÜES RESIDUALS
TRACTAMENT PRIMARI
Aquest tractament fisicoquímic té com a objectiu eliminar partícules sòlides, per exemple: pals, pedres, matèries flotants i matèries en suspensió.
TRACTAMENT SECUNDARI
Aquest tractament, l’objectiu principal és eliminar la matèria orgànica que es troba dissolta a les aigües. Per poder realitzar aquest procés es fa un tractament biològic.
Cal tenir en compte que un cop realitzem aquest tractament s’augmentarà la quantitat de biomassa (COSTAT) de les aigües.
TRACTAMENT TERCIARI:
Finalment, es realitza el tractament terciari, aquest consisteix a eliminar el nitrogen, fòsfor, patògens i altres contaminants específics que poden ser presents a les aigües i que no s’han eliminat en el tractament secundari.
Per poder eliminar aquests contaminants específics es fa servir un procés unitari per a cadascun.
DIRECTIVA 91 / 271/ CEE
El nivell de tractament de les aigües residuals s‟estableix segons els habitants equivalents i la zona d‟abocament. Aquesta regla ve dictada per la directiva 91/271/CEE, on s’estableixen les mesures necessàries que els diferents membres han d’adoptar per poder garantir que les aigües residuals reben el tractament adequat abans del seu abocament.
HABITANTS EQUIVALENTS
Els habitants equivalents (PE) es fan servir per poder caracteritzar les aigües residuals industrials. Per poder caracteritzar aquestes aigües es compara el potencial contaminar de la indústria que emet en una població, que produiria la mateixa càrrega de contaminant.
𝑃 𝐸 = 𝐵𝑂𝐷 𝐿𝑜𝑎𝑑 𝐹𝑟𝑜𝑚 𝑖𝑛𝑑𝑢𝑠𝑡𝑒𝑟𝑦 ( 𝐾𝑔𝑑𝑖𝑎)0.060 ( 𝑘𝑔 ℎ𝑎𝑏∗ 𝑑𝑖𝑎 )PE= BOD Load From industery (Kgdia)0.060 kg hab∗dia
Un cop s’ha obtingut el valor de PE, podem classificar les aigües residus en tres tipus, on depèn del tipus que es trobi es realitzaran uns tractaments diferents.
HUMITATS: SISTEMES DE SANEJAMENT EXTENSIU
Els sistemes de sanejament o sistemes de tractament coneguts com a aiguamolls construïts, són sistemes dissenyats per utilitzar processos naturals com la vegetació típica i autòctona d’aquella zona, com també la utilització de sòls i microorganismes, per ajudar a tractar les aigües residuals.
AVANTATGES DE L’ÚS D’AMIDORS:
L´objectiu primordial darrere de la construcció d´aquestes infraestructures és tractar les aigües residuals locals considerant els impactes que genera la construcció de nova infraestructura. Per això, els aiguamolls artificials imiten els naturals, generant externalitats positives, ja que atrauen diferents animals, millorant la biodiversitat de la zona.
Aquesta tipologia d‟infraestructura té un cost i un impacte paisatgístic menors. A més, la seva gestió és més senzilla comparada amb altres sistemes de depuració convencionals.
