Gratacels, catedrals, museus, places… Molts són els edificis que mai no ens cansem de contemplar a les nostres ciutats, però, t’has plantejat mai que sota d’elles també hi ha unes estructures igual d’importants i totalment necessàries per a la població?
Subsòls del passat
No va ser fins a mitjans del segle XIX i principis del segle XX que es va començar a donar la importància que mereixia el món subterrani de les grans ciutats. Encara que molts afirmen que Londres té la xarxa de metro més antiga del món, Nova York ja va començar a construir els seus primers túnels gairebé 20 anys abans. A més dels 1.600 km de metro, 10.300 km de clavegueram i més d’una dotzena de túnels formaven el gran laberint de carrers subterranis. Bars clandestins, túnels de contrabandistes, búnquers o biblioteques ocultes són alguns dels usos que han tingut els subsòls de les ciutats més importants al llarg de la història.
La Barcelona amaga
Encara que sembli mentida, fins ara no ha estat que es disposa d’un pla complet del subsòl del conjunt urbà de Barcelona . I tot gràcies a Rosina Vinyes, una estudiant d’Urbanisme de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), que va dur a terme una investigació profunda per a la seva tesi doctoral durant set anys.
En el seu inèdit estudi, la primera conclusió de Vinyes és que “el subsòl de Barcelona no té gaire a veure amb la superfície i cada cop està més ocupatA més, l’arquitecta defineix alguns dels punts més importants de la ciutat –com per exemple, Plaça Catalunya- com “un caos“, en els quals no hi ha hagut cap projecte urbanístic i on la manca de transpiració suposa “un perill mediambiental al qual caldrà cercar una solució”.
Entre altres curiositats, la investigació ens ha permès descobrir coses com la peculiaritat de l’edifici del número 88-94 de la Rambla, que arriba a onze plantes al subsòl, quan el més habitual és que s’endinsin un o dos pisos sota rasant; o bé conèixer la gran desigualtat de superfícies, que van des dels cinc als 30.000 metres cúbics , com la depuradora sota el Fòrum.
Tal com indica la investigadora, “l’ús del subsòl a les grans ciutats és determinant per al seu funcionament”, però la cada vegada més ocupació fa imprescindible “coordinar anticipadament l’ús” ja que en un futur ” cada vegada hi haurà més activitat humana sota terra ”.
Vida sota terra
I és cert. A mesura que passen els anys, cada vegada són més les ciutats que aprofiten el seu sòl subterrani per crear autèntiques infraestructures . És el cas d’Hèlsinki i la seva gran piscina subterrània a Itäkeskus, o el primer parc subterrani del món Delancey Underground -comunment anomenat Low Line- a Manhattan, amb una preciosa llum natural mitjançant claraboies de plaques solars i cable de fibra òptica , i encara en construcció. Altres ciutats com Londres, han donat una nova utilitat a antics espais abandonats com els refugis antibombes. En aquest cas, Growing Underground ha dut a terme un projecte que ha convertit aquests llocs en plantacions de cultius hidropònics . Com? Tot gràcies a aigua fortificada amb minerals i llum led.
Així doncs, podem veure que el món subterrani va molt més enllà de canalitzacions, canonades i clavegueram. Cada cop coneixem millor la seva pròpia vida i cada cop ens veurem més obligats a organitzar-la i aprofitar-la en el futur.
